Conclusions finals

Pel que fa al meu aprenentatge, cal dir que en primer lloc s’ha basat en l’observació de diferents sessions psicopedagògiques de forma individualitzada amb els infants, i també en diferents reunions amb  la psicopedagoga i directora del centre, en les quals podíem intercanviar opinions a més d’explicar-me alguns casos de manera més concreta.

El fet de desenvolupar el rol d’observadora m’ha proporcionat conèixer diferents casos, tots i cada un d’ells totalment diferents amb diversos tipus de dificultats, trastorns, o síndromes. En les últimes setmanes, el rol d’observadora ha passat paulatinament a ser un rol més actiu, i realitzar diferents activitats amb diversos infants.

Gràcies aquestes pràctiques, he pogut conèixer més el context d’intervenció, la figura del psicopedagog, les funcions i finalitats a més de tasques o activitats que es realitzen al centre. Així com adquirir experiència, desenvolupar cada cop més autonomia, i confiança en mi mateixa.

M’agradaria destacar el fet que el centre intenta mantenir una bona relació de comunicació amb la família i el centre escolar on acudeix l’alumne, per tal d’anar tots a una i realitzar un treball en equip basat en la col·laboració, coordinació i cooperació. Així com també, m’agradaria destacar la diversitat de projectes que es realitzen al centre, o s’han realitzat, ja que com més diversitat d’activitats més enriquidor serà l’aprenentatge.

Pel que fa a la creació i desenvolupament del blog, m’agradaria destacar que poc a poc he aconseguit utilitzar més eines incorporant imatges, vídeos, enllaços, o la creació d’etiquetes.  El meu blog està classificat per etiquetes les quals són:

1. Presentació
2. Contextualització
3. Centre de pràctiques
4. Projectes del centre
5. Casos del centre
6. Reflexions
7. Coordinacions
8. Sessions psicopedagògiques
9. Proves psicopedagògiques
10. Models psicopedagògics
11. Elaboració del pla d'intervenció
12. Llibres d’interès
13. Bibliografia, i webgrafia
14. Conclusions

Penso que la realització d’aquest és molt enriquidora, i he pogut aprendre a utilitzar un blog de manera més eficient. M’agradaria que poguéssiu reflexionar com ho he fet jo, amb el contingut de l’entrada del següent blog:

https://blogestores.wordpress.com/2007/01/21/%C2%BFy-para-que-quiero-yo-un-blog-si-no-tengo-nada-que-decir/

Es a dir, es qüestiona la creació d’un blog, sinó tenim res important a dir, però un blog s’ha d’entendre com un lloc de creació i expressió personal, el qual és un instrument professional de comunicació i actualització. Com a mestra d’educació infantil, penso que és de gran rellevància la creació d’un blog, on els mestres puguin explicar les diferents activitats realitzades a l’escola i poder estar en contacte continu amb la família realitzant un feedback mitjançant missatges al blog.  A més de poder ser un lloc on donar assessorament, orientació o informació d’eines a les famílies.

En definitiva, penso que aquest període de pràctiques ha fet que creixi tant personalment com professionalment, i ho podré seguir fent-ho al següent període de pràctiques, en el qual com ja explicat anteriorment la meva intervenció psicopedagògica es basarà en les intel·ligències múltiples, proposades per Howard Gardner. 

Models psicopedagògics emprats

Els models psicopedagògics que es posen a la pràctica al centre psicopedagògic on realitzo les pràctiques, són els següents:

1.      Aprenentatge significatiu (Ausubel)

2.      Teoria Sociocultural (Vigotsky)

3.      Constructivisme (Piaget)

Aquestes tres teories de l’aprenentatge, són les més treballades al centre, ja que es parteix dels coneixements previs, es construeix coneixement de manera espontània gràcies a la interacció amb el medi mitjançant processos d’assimilació i acomodació, a més l’aprenentatge es produeix de fora a dins.

Pel que fa a la teoria de l'aprenentatge verbal significatiu: cal dir que es té en compte els coneixements previs dels alumnes, per fer-los servir com a base i referència per als nous coneixements que es volen ensenyar. D’aquesta manera els alumnes creen xarxes de coneixement i enriqueixen els seus esquemes. Això possibilita un aprenentatge significatiu que no s’oblida amb el pas del temps i que afavorirà la motivació i les ganes d’aprendre dels alumnes.

Teoria genètica, o constructivista: es basa en utilitzar activitats que donin a l'alumne un paper actiu, que li permeti interactuar amb els continguts de forma que els reconstrueixi per ell mateix. Aquestes activitats han de possibilitar el conflicte on l’alumne hagi de reequilibrar els seus esquemes, mitjançant els processos d’acomodació i assimilació.

Teoria sociocultural: permet identificar el nivell de desenvolupament real i el potencial de cada alumne i activar la zona de desenvolupament pròxim. L’organització de les classes ha d’anar dirigida a l’assoliment, per part de cada alumne, del nivell de desenvolupament potencial. Donar molta importància al component social i al treball cooperatiu.

Penso que aquestes teories de l’aprenentatge són molt positives pels alumnes, perque  es té en compte els coneixements previs i deixa de banda l’aprenentatge memorístic. També, cal destacar la importància de la zona de desenvolupament pròxim de Vigotski, la qual podem definir com la diferència que existeix entre allò que un alumne pot fer o aprendre ell tot sol i allò que pot fer o aprendre amb l’ajuda dels altres. Cal tenir en compte totes les teories del desenvolupament i l’aprenentatge ja que es complementen entre elles. 

Sessió psicopedagògica: Síndrome de Tourette

A continuació, us explico la realització d’una sessió psicopedagògica, la qual es centra amb una alumne amb el síndrome de Tourette.

Contextualització:  la sessió és va realitzar amb una alumne de 4º de primària, la qual està diagnosticada amb TDAH, i Síndrome de Tourette, explicat amb anterioritat a altres entrades.

Objectius generals:  donar suport psicològic per integrar la seva síndrome al dia a dia, a nivell individual i familiar, treballar les emocions i conductes adaptatives a més d'oferir atenció psicopedagògica.

Objectius de la sessió: el principal objectiu de la sessió, es posar en comú amb l’alumne els resultats de la realització el BASC, sistema d’avaluació multimètode multidimensional que mesura nombrosos aspectes del comportament i la personalitat, incloses dimensions tan positives (adaptatives) com negatives (clíniques).

Desenvolupament de la sessió: La psicopedagoga, explica a l’alumne que a continuació li exposarà els resultats de la prova BASC, feta amb anterioritat. El resultats dels quals són; en primer lloc presenta una actitud negativa cap a l’escola en grau mitjà-alt, tot i així presenta una actitud correcta vers el professorat. Seguidament els resultats mostren que té un nivell d’estrès social elevat, segurament degut a les dificultats d’aprenentatge que presenta. Pel que fa a les escales adaptatives, presenta un índex molt baix en referència a les relacions interpersonals, i una baixa confiança en sí mateixa. Per acabar, es comenta amb l’alumne que li han semblat els resultats i si està d’acord. D’aquesta manera es fa un treball de reflexió sobre els aspectes que ha de millorar.

Recursos utilitzats: en aquesta sessió s’ha utilitzat un sistema d’avaluació de la conducta d’infants i adolescents (el seu àmbit d’aplicació és dels 3 als 18 anys), anomenat BASC. El nom original és BASC. Behavior Assessment System for Children. La finalitat d’aquest és avaluar una amplia gama de dimensions patològiques (problemes conductuals, trastorns emocionals, problemes de personalitat, etc..) i també dimensions adaptatives (habilitats socials, lideratge...), que poden resultar útils per conèixer a la persona.

Valoració de la sessió:

Pel que fa a la meva opinió, envers la sessió psicopedagògica penso que resulta molt positiu comentar els resultats d’una prova amb l’alumne en qüestió, ja que molts cops només es comenta amb la família o els professionals implicats i no amb la persona que se li han passat les proves. D’aquesta manera, l’alumne sap en quins aspectes ha de millorar, i pot ser una manera de donar-li confiança ja que es comenta amb ell tot el que s’està treballant. 

Sessió psicopedagògica: EVAMAT

A continuació, us explico la realització d’una sessió psicopedagògica, en la que vaig poder participar.

Contextualització:  la sessió és va realitzar amb una alumne de 5º de primària, aquesta és germana d’una altre alumne del centre, i els pares demanen un reforç escolar en l’àrea de matemàtiques.

Objectius generals: l’objectiu general de les seves sessions psicopedagògiques, es basaran en realitzar-ne un reforç escolar en matemàtiques, a més de ensenyar tècniques d’estudis, realització d’esquemes, etc.

Objectius de la sessió: el principal objectiu de la sessió, es mantindre un primer contacte amb l'infant, a més de saber el seu nivell de matemàtiques a través de la realització d’una prova anomenada EVAMAT.

Desenvolupament de la sessió:

La psicopedagoga, en primer lloc li fa preguntes per saber com li va en general a l’escola, quines són les seves dificultats en l’àrea de matemàtiques o si en té dificultats en alguna altre àrea. Seguidament, realitzen un seguiment de tot el temari de matemàtiques que l’alumne ha fet fins ara, per saber quines dificultats té. A continuació, la psicopedagoga, i directora del centre em proposa anar a una altre aula, per tal de repassar més detingudament el temari dut a terme, per tal de realitzar diferents esquemes per un examen que ha de realitzar l'alumne a l'escola. I també, començar a realitzar les bateries EVAMAT, aquest és un instrument de recollida d’informació relativa a la competència matemàtica bàsica.

Recursos utilitzats: en aquesta sessió s’ha utilitzat l'EVAMAT, una prova per valorar el desenvolupament aconseguit en la competència matemàtica, establerta en el currículum en cada nivell escolar. No són Test d’aptituds, sinó instruments d’avaluació educativa que pot utilitzar qualsevol docent o responsable escolar per conèixer aquest desenvolupament en qualsevol alumne, grup o institució.

Les bateries EVAMAT es proposen aportar informació rellevant respecte a les següents variables avaluades per les diferents proves: Numeració (coneixement dels nombres, coneixement del sistema decimal i coneixement de tipus de nombres), Càlcul (conceptualització de les operacions, procediments de càlcul i estratègies de càlcul), Geometria, Tractament de la Informació i de l'Atzar i Resolució de Problemes.

La correcció pot fer-se de forma manual o mecànica a través del programa informàtic *PIBEMAT (programa Informàtic de les Bateries *EVAMAT). S’obté la puntuació directa en cada subprova i es converteix en percentils, amb els quals es pot elaborar de forma gràfica el perfil matemàtic de l’alumne.
Valoració de la sessió: en primer lloc, m'agradaria destacar l'autonomia que gràcies a la psicopedagoga i directora del centre estic desenvolupant al llarg de les pràctiques, ja que puc realitzar petites intervencions, com l'ha d'aquesta sessió, ja que fins fa poc el meu rol principal era el d'observadora. En relació a la sessió psicopedagògica voldria dir, que em sembla molt positiva la realització de les Bateries EVAMAT, ja que ens donen molta informació del perfil matemàtic de l'alumne, ja que és un àrea a vegades molt complicada pels alumnes. 
A continuació us deixo l'enllaç on es mostra la prova completa que es va passar a l'alumne: 

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxwb3J0YWZvbGlvY2Fyb2NhY2VyZXN8Z3g6NmJjMmM2M2ZiNWJiYmIwYw

Intel•ligències múltiples

Com, ja s’està acabant el Pràcticum I, ens hem de centrar en la PAC 3, i realitzar el pla d'actuació de la intervenció psicopedagògica. En el meu cas, he pensat de realitzar les diferents sessions psicopedagògiques en relació a les intel·ligències múltiples, degut a que m'he trobat amb diferents casos en el centre on realitzo les pràctiques, infants que diuen que no són bons en cap àmbit. És per aquest motiu, que el meu projecte es centrarà en les intel·ligències múltiples, el qual ha estat consensuat i valorat amb la meva tutora de pràctiques.

Tradicionalment s’havia considerat que la intel·ligència era un element únic, valorat a través d’una puntuació, el CI (Coeficient Intel·lectual).

Actualment els estudis més recents, iniciats per Howard Gardner, ens indiquen que hi ha diversos tipus d’intel·ligència que tots tenim desenvolupats en major o menor grau. És a través de la combinació d’aquestes intel·ligències que som més competents en unes tasques o en altres.

• Quines són?
• Intel·ligència Lingüística: Capacitat especial cap al llenguatge escrit i parlat, capacitat per aprendre idiomes i fer servir el llenguatge per assolir determinats objectius. Es pot trobar especialment potenciada en escriptors, poetes, advocats, oradors, periodistes, … 
• Intel·ligència Logicomatemàtica: Capacitat d’analitzar problemes d’una manera lògica, de realitzar operacions matemàtiques i dur a terme investigacions d’una manera científica. Desenvolupada en matemàtics, científics, enginyers, comptables, …
• Intel·ligència Cinestèsica-Corporal: Capacitat de fer servir parts del propi cos o la seva totalitat per tal de resoldre problemes o crear productes. Molt present en ballarins, actors, artesans, esportistes, … 
• Intel·ligència Musical: Capacitat d’interpretar, compondre i apreciar pautes musicals. En compositors, músics, mestres, … 
•  Intel·ligència Visual-Espacial: Capacitat de reconèixer i manipular pautes en diferents espais. Pilots, escultors, arquitectes, decoradors, cirurgians, … 
•  Intel·ligència Naturalista: Capacitat per observar i entendre el món natural.Exemples com biòlegs, forestals, veterinaris, …
•  Intel·ligència Interpersonal: Capacitat per entendre les intencions, motivacions i desitjos dels altres, facilitant el treball en grups de persones. Exemples com psicòlegs, venedors, mestres, metges, …
•  Intel·ligència Intrapersonal: Capacitat de comprendre’s a un mateix, de crear-se un model fidel de si mateix i fer servir aquesta informació per regular la pròpia vida.Per exemple filòsofs, religiosos, … 

La nova perspectiva de les intel·ligències múltiples  obre un gran ventall de possibilitats per poder treballar a partir d’una educació molt més individualitzada. Sabem que no tothom aprèn de la mateixa manera, ni té els mateixos interessos i motivacions, així que és imprescindible poder-nos adaptar a les característiques de cada infant per tal que l’educació sigui realment exitosa. Aquest és el futur cap a on hem d’encaminar tot el nostre treball.

A continuació us deixo un video molt interessant, en el qual Eduard Punset entrevista a Howard Gardner, degut al reconeixement internacional, gràcies al premi Princep d'Astúries de Ciències Socials de 2011. 

Coordinacions centre-escola-família

En el centre psicopedagògic, en el qual estic realitzant les pràctiques, la directora del centre en primer lloc realitza una reunió inicial amb els pares o tutors legals del infants o joves els quals començaran anar al centre. Per tal de conèixer a l’infant, saber quines dificultats d’aprenentatge té, si té algun trastorn, o sospiten que el pot tindre, etc. 

I després en cada sessió psicopedagògica hi ha un feedback amb la família, per tal d’explicar el que s’ha realitzat o si ha passat alguna cosa important a comentar. En alguns casos, si es creu convenient es pot concertar una cita amb els pares per poder posar en comú les diferents opinions en relació les millores de l'alumne. 

En referència a la relació que hi ha entre el centre psicopedagògic i l’escola, cal dir que la tutora del centre a principi de curs, o quan l'infant comença al centre, realitza una tutoria amb el tutor de l’escola per poder conèixer més a l'infant. Aquesta tutoria, sempre es realitza amb el consentiment dels pares, ja que pot ser que no estiguin d’acord. També, en segons quines ocasions, la directora del centre pot demanar una altre tutoria per posar en comú les diferents opinions en relació a les propostes de millora de l’alumne. Per últim dir, que en alguns casos hi ha un feedback amb l’escola a través de notes a l’agenda dels alumnes, per explicar quines evolucions i millores estan observant en l’alumne. 

Pel que fa a la meva opinió, penso que és molt important mantindre una relació de comunicació flüida tant amb l'escola, com amb la família per tal de poder anar tots a una. Es a dir, la relació que s'ha d'establir ha de ser de col·laboració, cooperació i coordinació ja que d'aquesta manera els aprenentatges tant de l'escola, com del centre psicopedagògic tenen continuitat a l'àmbit familiar i a més hi haurà una millora del rendiment escolar, degut al treball en equip dels diferents professionals i de la família. 

Reflexions sobre els projectes del centre (II)

En aquesta entrada, m’agradaria seguir compartint les meves reflexions i opinions en relació als diferents projectes que es realitzen al centre o tenen previsió de realitzar-se.

En primer lloc, pel que fa al projecte CARTA, el qual penso que és molt interessant ja que el seu objectiu principal és que el infants coneguin una nova manera de comunicar-se, encara que aquesta no sigui nova, sinó més bé tot el contrari es tractar de recuperar una vella costum. Ja que actualment estem en contacte amb altres persones, a través del telèfon mòbil, correu electrònic o les xarxes socials, i les cartes han quedat antiquades. A més a través d’aquest projecte es treballa la lectoescriptura entre d’altres aspectes com poden la imaginació o creativat. 

En segon lloc, vull fer referència a un projecte que es posarà en marxa en breu al centre, El Club de Lectura, el qual es tracta de realitzar una activitat d’animació a la lectura que té com a finalitat potenciar la imaginació i la creativitat, a més de millorar el lèxic i les formes d’expressió a través de dinàmiques grupals. També es treballaran les habilitats socials i la comunicació. Aquest nou projecte penso que és molt positiu pels infants i joves del centre, perquè molts d’ells no els agrada llegir o simplement pensen que és avorrit i prefereixen veure la televisió o jugar a l’ordinador, i d’aquesta manera coneixeran un nou món, el de la lectura.

I per acabar, no és tracta exactament d'un projecte sinó d'una activitat complementària que han realitzat tots els alumnes que acudeixen al centre. Es tractava d'escollir tres enganxines d'entre moltes que n'hi havia, i enganxar-les en un full en blanc, a partir de les imatges de les enganxines havien d'inventar una història. Aquesta activitat penso que és molt divertida, ja que tant els alumnes com els professionals que hi treballen al centre, van poder llegir les diferents històries dels alumnes perque les van enganxar a la paret. D'aquesta manera es fomenta la creativitat, la imaginació a més de treballar la lectoescriptura, nou vocabulari i lèxic. 

Reflexions sobre els projectes del centre (I)

Durant la meva estada al centre de pràctiques, estic reflexionant en relació als diferents projectes que han realitzat al centre, o s’està realitzant o es realitzaran més endavant. 

En primer lloc, pel que fa al projecte Nens en Moviment, el qual es va realitzar amb la col·laboració de la dietista-nutricionista del centre, penso que és un projecte molt positiu tant pels infants com per les seves famílies. Aquest programa d’educació, dissenyat per l’Hospital de Vall d’Hebron de Barcelona, s’ha aplicat en diverses poblacions obtenint uns resultats molt esperançadors. Per aquest motiu, crec que seria molt interessant poder oferir informació en relació aquest projecte als centres educatius, ja que actualment l’obesitat infantil és un problema i a vegades no prestem l’atenció necessària a l’alimentació dels infants.

Projecte en trastorns de la conducta alimentària, és un altre projecte realitzat amb col·laboració amb la dietista-nutricionista del centre. El qual també està relacionat amb l'alimentació dels infants o joves, el qual també oferia assessorament a les famílies i l'ajuda necessària aquelles persones que pateixen aquests trastorns. Aquest tema, en relació als trastorns de la conducta alimentària, penso que s’ha convertit en un tema tabú, i es tracta d’uns trastorns molt delicats de tractar,  ja que també van lligats a trastorns mentals. La societat actual impulsa uns canons de bellesa, els quals no són reals deguts molts cops als retocs dels photoshop. En aquest vídeo es mostra com canvien la imatge d’una noia gràcies al photoshop, el qual crec que ens fa reflexionar molt:

Per tots aquest motius, penso que és molt important la creació d'aquests projectes, en relació als trastorns alimentaris per tal de donar suport tant a les persones que ho pateixen com a les seves famílies. 

I per acabar, m’agradaria fer  referència al Projecte eLabora’t, el qual es va realitzar en col·laboració amb una psicòloga especialitzada en recursos humans. Aquest programa tracta d’ajudar a les persones aturades a entendre i afrontar els efectes psicològics que pot tenir aquesta situació en nosaltres, en el nostre entorn, en la nostra família, etc.

Penso que la realització d’un projecte,el qual ajudi a persones aturades és molt positiu, perquè en l’actualitat tenim una tasa d’atur molt elevada i d’aquesta manera poden afrontar la seva situació d'una altra manera. 

Bibliogragia i webgrafia

                                                            Bibliografia

• Mauri, T. Monereo, C. i Badia, A. ( 2004): La pràctica psicopedagògica en educació formal ( volum I ) Material a l’aula virtual, Capítol 3. Un model per a l’anàlisi de contextos ( 59-74)
• Monereo, C., Castelló,M. (2006): Un model per a l’anàlisi de contextos d’assessorament psicopedagògic en educació no formal. A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords). La pràctica psicopedagògica en educació no formal. Universitat Oberta de Catalunya (UOC).   
• Coll, C., Giné, C., Martín, E. Taula rodona: “Present, passat i futur de la intervenció psicopedagògica”. 15è aniversari psicopedagogia. Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Disponible a: http://www.youtube.com/watch?v=1wcmK7w9NS
• Eline Snel. (2013). Tranquils i atents com una granota. La meditació per als nens amb pares.. Barcelona: Kairós.
• Rafael Romero , Cristina Nuñez . (2013). Emocionari. Madrid: PALABRAS ALADAS.

                                                      Webgrafia

• https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxwb3J0YWZvbGlvY2Fyb2NhY2VyZXN8Z3g6NmJjMmM2M2ZiNWJiYmIwYw (Consultat el 16 de desembre de 2015).

• https://www.youtube.com/watch?v=5dT2rMoVAXk (Vídeo del programa Redes, entrevista a Howard Garner, consultat el dia 15 de desembre de 2015).
• https://www.youtube.com/watch?v=5XF66Ku4a9U (Vídeo de la campaña DOVE, consultat el dia 9 de desembre de 2015).
• https://www.youtube.com/watch?v=lUfdg9JnXjQ (Vídeo del llibre l'Emocionari, consultada el dia 1 de desembre de 2015).
• http://www.quellegeixes.cat/splash/splash.php (Consultada el dia 30 de novembre de 2015)
• https://www.youtube.com/watch?v=MzGrqFG7T1M (Vídeo d'una sessió de meditació del llibre Tranquils i atents com una granota. La meditació per als nens amb pares.Consultat el dia 29 de novembre de 2015).
• https://www.ceapa.es/sites/default/files/Documentos/Encarte%20Ni%C3%B1os%20y%20Ni%C3%B1as%20con%20Altas%20Capacidades%20Intelectuales%20CEAPA.pdf (Consultat el 28 d'Octubre de 2015).

Sessió psicopedagògica: L'emocionari

Durant la meva estada al centre de pràctiques, he coincidit amb una altra estudiant de Psicopedagogia de la UOC, la qual està realitzant el Pràcticum II, per aquest motiu està portant a terme el seu pla d’intervenció basat en les emocions.M’agradaria explicar-vos una sessió del seu projecte, a la qual vaig poder assistir.

Contextualització: per tal de realitzar el projecte de les emocions s’ha basat en un llibre anomenat "L’emocionari", el qual descriu de forma senzilla, quaranta dos estats emocionals. 
Objectius generals:  aprendre a identificar les diferents emocions, per tal de poder explicar com ens sentim.

Desenvolupament de la sessió: aquesta sessió es va realitzar amb un una jove de 12 anys, la qual cursa 1º de la E.S.O, en primer lloc es va preguntar a la jove que tal havia anat el cap de setmana, i a través d’això es va realitzar un joc, el qual tractava de relacionar diferents cares les quals expressen diverses emocions  o estats d’ànims (content, trist, neguitós, avorrit, etc.) amb algun episodi del cap de setmana.

Seguidament, l'alumne va realitzar una fitxa en relació a la timidesa, ja que per tal que els alumnes vagin coneixent les diferents emocions, se’ls passa una fitxa treballant una emoció en concret la qual primer han llegit a l’emocionari.

A continuació, l’alumne va realitzar una activitat, la qual ja havien realitzar companys seus la qual tracta de dissenyar un mural de l'alegria, i ells han d’escriure quan es senten feliços i una imatge que ho relacioni.Per acabar la sessió, l’infant va veure un vídeo en el qual es descriuen diferents emocions. A continuació, podeu observar un video de l'Emocionari:

Valoració de la sessió: Pel que fa a la meva opinió personal com mestra d'educació infantil,i futura psicopedagoga penso que aquest projecte basat en les emocions és molt positiu pels infants, ja que poc a poc aniran coneixent les diferents emocions i estats d'ànim pels quals passem a diari. 
Actualment, penso que és molt important treballar amb els infants l'educació emocional, aspecte que ja vaig proposar en el debat realitzat a l'aula virtual. La meva proposta era: "Creieu que es tenen prou en compte les emocions per treballar, educar i formar als nens, i més concretament en les intervencions psicopedagògiques?" Jo personalment penso, que s'hauria de treballar a totes les escoles l'educació emocional ja que afavoreix el desenvolupament de l'infant, i per tant hi ha una millora en els resultats escolars.

Sessió psicopedagògica: el Club de Lectura

En aquesta entrada us vull explicar com és la realització d’una sessió psicopedagògica al centre psicopedagògic on estic realitzant les pràctiques.

Contextualització:  la sessió és va realitzar amb un infant que realitza sisè de primària, el qual té altes capacitats i recentment ha canviat d’una escola pública a una escola concertada. 
Objectius generals: l’objectiu general de les seves sessions psicopedagògiques, es basen en realitzar-ne un seguiment del seu aprenentatge durant el curs, a més de proposar-li la realització d’activitats complementàries. 
Objectius de la sessió: motivar a l’alumne a través d’una proposta d’activitat complementària.
Desenvolupament de la sessió:

La psicopedagoga, en primer lloc li fa preguntes per sapiguer com s’està adaptant a la nova escola, a més de revisar la organització de l’agenda, i l’arxivador de la classe.

Seguidament li proposa una activitat complementària que es dura a terme al centre, la qual és la creació d’un Club de Lectura. En aquest cas, la psicopedagoga li ofereix a l’infant ser el coordinar d’aquest, ell va acceptar encantat, i la qual cosa fa que ell hagi de realitzar diferents tasques:

1-Pensar un nom pel club de lectura, a més d’organitzar la creació d’aquest.

2-Triar dos llibres, un en català i un altre en castellà, els quals s’aniran llegint els diferent components del club.

3-Programar les activitats complementàries (reunions, sortides, etc)

4-Iniciar els comentaris dels llibres, és a dir el coordinador del club és el que primer es llegeix el llibre i va anotant en post-its diferents comentaris que cregui adients. Per exemple: aquesta part m’ha agradat molt!

5-Preparar el material per la trobada final. Per exemple. és pot realitzar un punt llibre o un mural amb imatges dels personatges dels llibres.

6-Fer de moderador en reunions i debats on-line.

7-Anotar en un diari noves idees, propostes, millores, valoracions...

Recursos utilitzats: per tal de començar a buscar llibres pel club es va realitzar una cerca per Internet en diferents pàgines, entre les quals hi destaca la següent:

http://www.quellegeixes.cat/splash/splash.php

Valoració de la sessió: personalment,  em sembla molt beneficiós la realització d’activitats complementàries com en aquest cas un club de lectura. Però sobretot basant-nos en l'infant de la sessió psicopedagògica, el qual té altes capacitats, penso que la realització d'aquesta activitat farà desenvolupar encara més la seva creativitat, a més de potenciar altres aspectes com la lectoescriptura, la organització de les tasques, i la seva autonomia, entre d'altres. 

Tranquils i atents com una granota. La meditació per als nens amb pares.

En aquesta entrada, m'agradaria fer referència a a un llibre, el qual la psicopedagoga del centre de pràctiques ha utilitzat en diferents sessions pedagògiques, el qual s'anomena "Tranquils i atents com una granota" La Meditació Per Als Nens...Amb Pares, de l'autora Eline Snel.

Es tracta d'un llibre el qual inclou un CD amb 11 meditacions guiades per tal de realitzar diferents sessions, entre les quals destaquen: “El botó de pausa: exercici per no reaccionar immediatament” o “La fàbrica de les preocupacions: com manejar pensaments repetitius”.

Actualment els infants solen mostrar-se dispersos, inquiets o angoixats, alguns els hi costa agafar la son o d'altres estan realment estressats. Doncs, aquest llibre tracta de com podem ajudar a calmar-los i relaxar-se, i també com aconseguir que es concentrin en les tasques. La meditació és una eina que pot aportar beneficis immediats en els infants, ja que ofereix exercicis breus i simples que els infants de 5 a 12 anys podran portar a terme de forma diària. 

L'autora és una terapeuta holandesa, que ha desenvolupat un mètode de meditació específic per a infants, ha basat les seves tècniques en el mètode mindfulness, desenvolupat per Jon Kabat-Zinn. Els resultats mostren que els infants que practiquen aquests exercicis dormen millor, estan més concentrats alhora que se senten més segurs.

Pel que fa a la meva opinió en relació aquest llibre, penso que pot ser molt beneficiós realitzar meditació amb els infants, i amb l'ajuda d'aquest llibre és molt més fàcil ja que les explicacions estan molt ben fetes, i les sessions de meditació tenen la duració ideal per tal que els infants no es cansin. A continuació podeu sentir una de les 11 meditacions guiades del llibre: 

Autisme

Durant la realització d'aquest blog estic publicant entrades en relació als diferents casos que estic veient al centre psicopedagògic on realitzo les pràctiques. Avui m'agradaria fer referència a l' autisme, o més concretament als Trastorns de l’Espectre Autista, ja que inclouen una sèrie d’alteracions en diferents graus però amb característiques en com. 

Les seves característiques principals són  segons DSM-IV de l’American Psychiatric Association:

– Dificultats qualitatives importants de relació i comunicació (en conductes verbals i no verbals, en la interacció social, en les relacions amb els altres, falta de reciprocitat emocional, …).

– Alteracions en la comunicació i el llenguatge (retard o absència de desenvolupament de llenguatge oral, ús estereotipat o repetitiu del llenguatge, …)

– Manca de flexibilitat mental i del comportament (rutines o rituals específics i no funcionals, estereotípies motrius repetitives per exemple sacsades de mans, …).

Una altra característica que ens ajudarà a detectar-lo serà que abans dels tres anys s’han d’haver produït retards o alteracions en alguna d’aquestes àrees: interacció social, ús comunicatiu del llenguatge o joc simbòlic. 

Al centre on estic fent les pràctiques s'han centrat en treballar tres àmbits amb infants o joves que tenen autismes, aquests són: la comprensió, l'explicació i l'educació. 

En primer lloc és important fer entendre a la població en general com és el mon intern de les persones amb autisme, a més de realitzar una explicació a nivell mèdic, és a dir el autsime té un origen genètic i biològic i per últim cal un compromís ferm per tal d’arribar a facilitar els seus aprenentatges i desenvolupaments partint de les seves dificultats de comunicació, relació i empatia, però tenint en compte totes les seves potencialitats.

Síndrome de Tourette

Durant la meva estada al centre de pràctiques estic tractant amb diversos infants o joves amb diferents síndromes o trastorns, en concret avui m'agradaria fer referència al Síndrome de Tourette.

El Síndrome de Tourette és un trastorn neurológic i crónic, encara que la intensitat dels seus síntomes és variable. La causa d'aquest trastorn és genética, encara que el seu patró d'herència és incert. És caracteriza per la producció de tics motors i vocals crónics, aquests augmenten per causa de l'estrés, l'ansietat o el cansanci, i disminueixen durant activitats que requereixen concentració.

Tipus de tics:

TICS MOTORS

SIMPLES: Pestañear, moure el cap,sacudir els braços.

COMPLEXOS: Saltar, tocar objectes o persones, doblar o retorçar el cos.


TICS VOCALS

SIMPLES: Cridar, aclararse la gola, fer sorolls.

COMPLEXOS: Repetir paraules o sons, fer sorolls d'animals, o dir paraules o frases inacceptables socialment.

Les persones amb aquest síndrome o trastorn tenen una intel·ligència normal, a vegades superior a la media, tot i que durant la infància poden tindre dificultats d'aprenentatge a l'escola degut als tics o altres trastorns associats. Els trastorns associats més freqüents són: el Trastorn Obsesiu-Compulsiu i el Trastorn per Déficit d'Atenció amb Hiperactivitat. També poden apareixer trastorns de la son, problemes de conducta, depressió o ansietat.

Pel que fa al tractament, cal dir que no en tots els casos es necessita, només quan els tics o trastorns associats interfereixen a la vida quotidiana de la persona que ho pateix. El tractament més eficaç té dos vessants: per una banda hi ha medicaments que disminueixen els tics, i per una altra banda la terapia psicològica que intervé en aspectes com l'estres, l'ansietat, les dificultats d'aprenentatge, problemes de conducta, i l'impacte psicosocial del síndrome en la persona afectada i en la seva família.

Projecte CARTA

Tal com he comentat en altres entrades, el centre psicopedagògic on realitzo les pràctiques a més d'oferir serveis psicopedagògics, reforç escolar, o tècniques d'estudi entre d'altres, realitza diferents projectes com el projecte Elabora't o Nens en moviment esmentats amb anterioritat. 

Però, ara m'agradaria fer referència al projecte CARTA, el qual consisteix en apropar als infants una nova manera de comunicar-se, la qual és escriure cartes, ja que aquest costum s'ha perdut degut a les noves tecnologies, en l'actualitat utilitzem molt més per comunicar-nos entre nosaltres el correu electrònic o el móvil que les cartes tradicionals. És per això que volen que els infants aprenguin noves maneres de comunicar-se i relacionar-se, encara que aquest mètode és antic per ells resultarà nou, ja que segurament pocs l'han utilitzat. 

Per tal de posar en pràctica aquest projecte, des de la direcció del centre es va passar una nota informativa a les famílies, explicant el projecte a més d'un document d'autorització per als més petits. Llavors el primer mes va ser el centre psicopedagògic qui va enviar la primera carta, i a partir d'aquí aquells infants o joves que haguessin rebut la carta a la seva bústia de casa ja formen part del projecte. Encara que també van poder participar infants o joves que no assisteixen al centre, però en aquest cas ells eren els que havien de fer arribar la primera carta adjuntant les seves dades personals, per tal de saber on fer-los arribar la resposta de la següent carta. Amb aquest projecte es treballaran diferents aspectes com pot ser millorar la lectoescriptura, la cal·ligrafia, i l'ortografia, a més potencia la imaginació i creativitat i per últim fa que els infants passin temps en família, ja que poden escriure la carta de manera individual o col·lectiva amb tota la família. 

Tot i que hi ha condicions per a participar en el projecte, entre les quals destaquen que les cartes han d'estar escrites a mà, encara que pot ser en l'idioma que vulguin han de ser creatives, i al remitent ha de constar el nom de la persona que ha escrit la carta, per exemple tots els membres de la família o un de sol. Finalment, quan es va acabar el projecte el centre va premiar a través d'un jurat la carta més original, divertida, diferent, interessant entre d'altres, i aquest va rebre un premi relacionat amb el projecte. 

Reflexions en relació al debat

En aquesta entrada faré referència a les qüestions exposades al debat, tant pel que fa a les meves propostes com a les respostes i opinions de les meves companyes. En primer lloc, m'agradaria dir que ha estat un debat molt interessant, ja que tots hem pogut exposar preguntes envers les nostres experiències viscudes, i alhora els demés intercanviar diferents opinions. La qual cosa ens fa enriquir-nos com a professionals al tindre en compte altres punts de vista diferents als nostre. 

La primera questió que hem plantejo fa referència a la família, ja que m’agradaria reflexionar sobre la figura de la família a la sessió psicopedagògica. Així doncs la proposta és: “Creieu adient que la família entri a formar part de la sessió psicopedagògica? O pel contrari penseu que és millor centrar-se únicament en l'infant o el jove i després un cop acabat la sessió comunicar a la família què s'ha realitzat?”

Doncs, envers aquesta pregunta alguns companys han opinat que és molt important que la familia participi en el treball psicopedagògic, ja que el treball que es fa a l'escola ha d'anar lligat amb el que es fa casa, és a dir tant l'àmbit educatiu com el familiar han d'anar coordinats. Tot i que els els pares han d'estar informats en tot moment del que es fa a les sessions psicopedagògiques, i a més poden col.laborar en el procès, encara que no sempre han de tenir un paper actiu. En canvi d'altres companys, han opinat que a vegades sense cap presencia familiar els psicopedagogs poden connectar més amb l'alumne, ja que davant de la família pot no verbalitzar tota la seva problemàtica.

La segona proposta que plantejo, tracta de si es tenen en compte les emocions en les intervencions psicopedagògiques.  Ja que a vegades l'educació emocional en general no es té molt en compte en les pràctiques educatives diàries, ni tampoc quan s'ha de realitzar una intervenció psicopedagògica. La qual cosa, penso que és un error ja que és de gran rellevància treballar amb els infants l'educació emocional, ja que d'aquesta manera desenvolupen la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres. Així doncs la meva proposta de debat és: "Creieu que es tenen prou en compte les emocions per treballar, educar i formar als nens, i més concretament en les intervencions psicopedagògiques?".

Els companys opinen que actualment els mestres ens estem inican en l'educació emocional, i per tant hem de conscienciar que cal educar emocionalment, ja que l'educació emocional com un aspecte important de l'orientació psicopedagògica per a la prevenció i el desenvolupament. El sistema educatiu tradiciona s'ha centrat principalment en el desenvolupament cognitiu, i ha prestat poca atenció al desenvolupament emocional. En canvi si ens fixem en l'anàlisi de la societat actual permet entreveure que molts dels problemes amb que es troben les persones, i en particular els adolescents i joves, tenen molt a veure amb el “analfabetisme emocional”. És per aquest motiu que és convenient insistir en la importància de l'educació emocional a les escoles, instituts i centres psicopedagogics entre d'altres, ja que alguns dels beneficis són la millora de l'autoestima i la confiança en sí mateixos. 

Mi primer libro de terapia

En aquesta entrada m'agradaria fer-vos referència al llibre "Mi primer libro de terapia" el qual és un llibre pedagògic, destinat a facilitar que els infants amb edats entre 4 i 10 anys entenguin i acceptin el procès de teràpia. Ja que a través d'imatges es dóna resposta a  preguntes, dubtes o temors que normalment es plantegen els infants i els seus pares, a més genera una actitud positiva davant les sessions de teràpia i també cap a la tasca del terapeuta. És un instrument que pot ser de molta ajuda pels pares, terapeutes, aixi com també molt tranquil·litzador cap a l'infant, el qual el pot llegir ell sol o bé amb l'ajuda dels pares o terapeutes. 

Com a conclusió, m'agradaria dir que trobo molt interessant la utilització d'aquest llibre, ja que pot ajudar a superar  inquietuds que l'infant tingui tant a l'inici com al final del tractament, com per exemple inquietuds entorn la figura del terapeuta, en què consisteixen les sessions, etc. Per això al llibre es fa referència a:

• coses que fa l'infant i que poden ser indicatives de l'existència d'algun problema
• qui remet a l'infant per començar la teràpia
• la confidencialitat del terapeuta
• la consulta i els materials utilitzats
• jocs que es realitzen durant la teràpia
• com va millorant el nen
• acabament teràpia

Alumnes amb altes capacitats

Aprofitant que durant la meva estada al centre de pràctiques estic tractant amb alumnes amb altes capacitats m'agradaria fer una entrada en relació aquest tema. 

Tindre altes capacitats no és només tindre un coeficient intel·lectual alt, sinó que és una condició complexa que sol ser desconeguda, per aquest motiu vull explicar més especificament de que es tracta.

Els infants amb altes capacitats intel·lectuals presenten característiques diferents en relació a les seves capacitats personals, els seus interessos, la seva creativitat, el ritme d'aprenentatge, la motivació i el seu compromís amb les tasques. És per això que, necessiten una atenció individualitzada adaptada a les seves necessitats, que estimulin i potenciin un desenvolupament equilibrat, tant en l'àmbit cognitiu com en el emocional i social. El paper de la família és fonamental tant pel desenvolupament al màxim de les seves potencialitats com per aconseguir un desenvolupament integral. 

La definició d'altes capacitats no està consensuada entre tots els professionals, ja que en les diferents teoríes i explicacions ha anat variant i evolucionant al llarg del temps. Encara que en totes les definicions està inclos el concepte d'intel·ligència, ha anat canviant la seva importància. 

Una de les teoríes més acceptades en l'actualitat és la teoría dels tres anells de Renzulli (1978) que defineix al nen amb altes capacitats com aquell que posseix tres trets fonamentals:

-Una capacitat intel·lectual superior a la mitjana.

-Una alta dedicació a les tasques.

-Una alta creativitat. 

Algunes de les necessitats que tenen són: necessiten que el seu entorn sigui afectiu per tal de ser acceptats tal i com són, han de poder coneixer-se asi mateixos per conèixer també les seves dificultats, a més han de tindre un ambient social de respecte i comprensió per tal de poder-los estimular, i per últim el seu entorn ha de dinàmic i flexiu.