Models psicopedagògics emprats

Els models psicopedagògics que es posen a la pràctica al centre psicopedagògic on realitzo les pràctiques, són els següents:

1.      Aprenentatge significatiu (Ausubel)

2.      Teoria Sociocultural (Vigotsky)

3.      Constructivisme (Piaget)

Aquestes tres teories de l’aprenentatge, són les més treballades al centre, ja que es parteix dels coneixements previs, es construeix coneixement de manera espontània gràcies a la interacció amb el medi mitjançant processos d’assimilació i acomodació, a més l’aprenentatge es produeix de fora a dins.

Pel que fa a la teoria de l'aprenentatge verbal significatiu: cal dir que es té en compte els coneixements previs dels alumnes, per fer-los servir com a base i referència per als nous coneixements que es volen ensenyar. D’aquesta manera els alumnes creen xarxes de coneixement i enriqueixen els seus esquemes. Això possibilita un aprenentatge significatiu que no s’oblida amb el pas del temps i que afavorirà la motivació i les ganes d’aprendre dels alumnes.

Teoria genètica, o constructivista: es basa en utilitzar activitats que donin a l'alumne un paper actiu, que li permeti interactuar amb els continguts de forma que els reconstrueixi per ell mateix. Aquestes activitats han de possibilitar el conflicte on l’alumne hagi de reequilibrar els seus esquemes, mitjançant els processos d’acomodació i assimilació.

Teoria sociocultural: permet identificar el nivell de desenvolupament real i el potencial de cada alumne i activar la zona de desenvolupament pròxim. L’organització de les classes ha d’anar dirigida a l’assoliment, per part de cada alumne, del nivell de desenvolupament potencial. Donar molta importància al component social i al treball cooperatiu.

Penso que aquestes teories de l’aprenentatge són molt positives pels alumnes, perque  es té en compte els coneixements previs i deixa de banda l’aprenentatge memorístic. També, cal destacar la importància de la zona de desenvolupament pròxim de Vigotski, la qual podem definir com la diferència que existeix entre allò que un alumne pot fer o aprendre ell tot sol i allò que pot fer o aprendre amb l’ajuda dels altres. Cal tenir en compte totes les teories del desenvolupament i l’aprenentatge ja que es complementen entre elles.