Conclusions finals

Pel que fa al meu aprenentatge, cal dir que en primer lloc s’ha basat en l’observació de diferents sessions psicopedagògiques de forma individualitzada amb els infants, i també en diferents reunions amb  la psicopedagoga i directora del centre, en les quals podíem intercanviar opinions a més d’explicar-me alguns casos de manera més concreta.

El fet de desenvolupar el rol d’observadora m’ha proporcionat conèixer diferents casos, tots i cada un d’ells totalment diferents amb diversos tipus de dificultats, trastorns, o síndromes. En les últimes setmanes, el rol d’observadora ha passat paulatinament a ser un rol més actiu, i realitzar diferents activitats amb diversos infants.

Gràcies aquestes pràctiques, he pogut conèixer més el context d’intervenció, la figura del psicopedagog, les funcions i finalitats a més de tasques o activitats que es realitzen al centre. Així com adquirir experiència, desenvolupar cada cop més autonomia, i confiança en mi mateixa.

M’agradaria destacar el fet que el centre intenta mantenir una bona relació de comunicació amb la família i el centre escolar on acudeix l’alumne, per tal d’anar tots a una i realitzar un treball en equip basat en la col·laboració, coordinació i cooperació. Així com també, m’agradaria destacar la diversitat de projectes que es realitzen al centre, o s’han realitzat, ja que com més diversitat d’activitats més enriquidor serà l’aprenentatge.

Pel que fa a la creació i desenvolupament del blog, m’agradaria destacar que poc a poc he aconseguit utilitzar més eines incorporant imatges, vídeos, enllaços, o la creació d’etiquetes.  El meu blog està classificat per etiquetes les quals són:

1. Presentació
2. Contextualització
3. Centre de pràctiques
4. Projectes del centre
5. Casos del centre
6. Reflexions
7. Coordinacions
8. Sessions psicopedagògiques
9. Proves psicopedagògiques
10. Models psicopedagògics
11. Elaboració del pla d'intervenció
12. Llibres d’interès
13. Bibliografia, i webgrafia
14. Conclusions

Penso que la realització d’aquest és molt enriquidora, i he pogut aprendre a utilitzar un blog de manera més eficient. M’agradaria que poguéssiu reflexionar com ho he fet jo, amb el contingut de l’entrada del següent blog:

https://blogestores.wordpress.com/2007/01/21/%C2%BFy-para-que-quiero-yo-un-blog-si-no-tengo-nada-que-decir/

Es a dir, es qüestiona la creació d’un blog, sinó tenim res important a dir, però un blog s’ha d’entendre com un lloc de creació i expressió personal, el qual és un instrument professional de comunicació i actualització. Com a mestra d’educació infantil, penso que és de gran rellevància la creació d’un blog, on els mestres puguin explicar les diferents activitats realitzades a l’escola i poder estar en contacte continu amb la família realitzant un feedback mitjançant missatges al blog.  A més de poder ser un lloc on donar assessorament, orientació o informació d’eines a les famílies.

En definitiva, penso que aquest període de pràctiques ha fet que creixi tant personalment com professionalment, i ho podré seguir fent-ho al següent període de pràctiques, en el qual com ja explicat anteriorment la meva intervenció psicopedagògica es basarà en les intel·ligències múltiples, proposades per Howard Gardner.