Reflexions sobre els projectes del centre (II)

En aquesta entrada, m’agradaria seguir compartint les meves reflexions i opinions en relació als diferents projectes que es realitzen al centre o tenen previsió de realitzar-se.

En primer lloc, pel que fa al projecte CARTA, el qual penso que és molt interessant ja que el seu objectiu principal és que el infants coneguin una nova manera de comunicar-se, encara que aquesta no sigui nova, sinó més bé tot el contrari es tractar de recuperar una vella costum. Ja que actualment estem en contacte amb altres persones, a través del telèfon mòbil, correu electrònic o les xarxes socials, i les cartes han quedat antiquades. A més a través d’aquest projecte es treballa la lectoescriptura entre d’altres aspectes com poden la imaginació o creativat. 

En segon lloc, vull fer referència a un projecte que es posarà en marxa en breu al centre, El Club de Lectura, el qual es tracta de realitzar una activitat d’animació a la lectura que té com a finalitat potenciar la imaginació i la creativitat, a més de millorar el lèxic i les formes d’expressió a través de dinàmiques grupals. També es treballaran les habilitats socials i la comunicació. Aquest nou projecte penso que és molt positiu pels infants i joves del centre, perquè molts d’ells no els agrada llegir o simplement pensen que és avorrit i prefereixen veure la televisió o jugar a l’ordinador, i d’aquesta manera coneixeran un nou món, el de la lectura.

I per acabar, no és tracta exactament d'un projecte sinó d'una activitat complementària que han realitzat tots els alumnes que acudeixen al centre. Es tractava d'escollir tres enganxines d'entre moltes que n'hi havia, i enganxar-les en un full en blanc, a partir de les imatges de les enganxines havien d'inventar una història. Aquesta activitat penso que és molt divertida, ja que tant els alumnes com els professionals que hi treballen al centre, van poder llegir les diferents històries dels alumnes perque les van enganxar a la paret. D'aquesta manera es fomenta la creativitat, la imaginació a més de treballar la lectoescriptura, nou vocabulari i lèxic. 

Reflexions sobre els projectes del centre (I)

Durant la meva estada al centre de pràctiques, estic reflexionant en relació als diferents projectes que han realitzat al centre, o s’està realitzant o es realitzaran més endavant. 

En primer lloc, pel que fa al projecte Nens en Moviment, el qual es va realitzar amb la col·laboració de la dietista-nutricionista del centre, penso que és un projecte molt positiu tant pels infants com per les seves famílies. Aquest programa d’educació, dissenyat per l’Hospital de Vall d’Hebron de Barcelona, s’ha aplicat en diverses poblacions obtenint uns resultats molt esperançadors. Per aquest motiu, crec que seria molt interessant poder oferir informació en relació aquest projecte als centres educatius, ja que actualment l’obesitat infantil és un problema i a vegades no prestem l’atenció necessària a l’alimentació dels infants.

Projecte en trastorns de la conducta alimentària, és un altre projecte realitzat amb col·laboració amb la dietista-nutricionista del centre. El qual també està relacionat amb l'alimentació dels infants o joves, el qual també oferia assessorament a les famílies i l'ajuda necessària aquelles persones que pateixen aquests trastorns. Aquest tema, en relació als trastorns de la conducta alimentària, penso que s’ha convertit en un tema tabú, i es tracta d’uns trastorns molt delicats de tractar,  ja que també van lligats a trastorns mentals. La societat actual impulsa uns canons de bellesa, els quals no són reals deguts molts cops als retocs dels photoshop. En aquest vídeo es mostra com canvien la imatge d’una noia gràcies al photoshop, el qual crec que ens fa reflexionar molt:

Per tots aquest motius, penso que és molt important la creació d'aquests projectes, en relació als trastorns alimentaris per tal de donar suport tant a les persones que ho pateixen com a les seves famílies. 

I per acabar, m’agradaria fer  referència al Projecte eLabora’t, el qual es va realitzar en col·laboració amb una psicòloga especialitzada en recursos humans. Aquest programa tracta d’ajudar a les persones aturades a entendre i afrontar els efectes psicològics que pot tenir aquesta situació en nosaltres, en el nostre entorn, en la nostra família, etc.

Penso que la realització d’un projecte,el qual ajudi a persones aturades és molt positiu, perquè en l’actualitat tenim una tasa d’atur molt elevada i d’aquesta manera poden afrontar la seva situació d'una altra manera. 

Reflexions en relació al debat

En aquesta entrada faré referència a les qüestions exposades al debat, tant pel que fa a les meves propostes com a les respostes i opinions de les meves companyes. En primer lloc, m'agradaria dir que ha estat un debat molt interessant, ja que tots hem pogut exposar preguntes envers les nostres experiències viscudes, i alhora els demés intercanviar diferents opinions. La qual cosa ens fa enriquir-nos com a professionals al tindre en compte altres punts de vista diferents als nostre. 

La primera questió que hem plantejo fa referència a la família, ja que m’agradaria reflexionar sobre la figura de la família a la sessió psicopedagògica. Així doncs la proposta és: “Creieu adient que la família entri a formar part de la sessió psicopedagògica? O pel contrari penseu que és millor centrar-se únicament en l'infant o el jove i després un cop acabat la sessió comunicar a la família què s'ha realitzat?”

Doncs, envers aquesta pregunta alguns companys han opinat que és molt important que la familia participi en el treball psicopedagògic, ja que el treball que es fa a l'escola ha d'anar lligat amb el que es fa casa, és a dir tant l'àmbit educatiu com el familiar han d'anar coordinats. Tot i que els els pares han d'estar informats en tot moment del que es fa a les sessions psicopedagògiques, i a més poden col.laborar en el procès, encara que no sempre han de tenir un paper actiu. En canvi d'altres companys, han opinat que a vegades sense cap presencia familiar els psicopedagogs poden connectar més amb l'alumne, ja que davant de la família pot no verbalitzar tota la seva problemàtica.

La segona proposta que plantejo, tracta de si es tenen en compte les emocions en les intervencions psicopedagògiques.  Ja que a vegades l'educació emocional en general no es té molt en compte en les pràctiques educatives diàries, ni tampoc quan s'ha de realitzar una intervenció psicopedagògica. La qual cosa, penso que és un error ja que és de gran rellevància treballar amb els infants l'educació emocional, ja que d'aquesta manera desenvolupen la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres. Així doncs la meva proposta de debat és: "Creieu que es tenen prou en compte les emocions per treballar, educar i formar als nens, i més concretament en les intervencions psicopedagògiques?".

Els companys opinen que actualment els mestres ens estem inican en l'educació emocional, i per tant hem de conscienciar que cal educar emocionalment, ja que l'educació emocional com un aspecte important de l'orientació psicopedagògica per a la prevenció i el desenvolupament. El sistema educatiu tradiciona s'ha centrat principalment en el desenvolupament cognitiu, i ha prestat poca atenció al desenvolupament emocional. En canvi si ens fixem en l'anàlisi de la societat actual permet entreveure que molts dels problemes amb que es troben les persones, i en particular els adolescents i joves, tenen molt a veure amb el “analfabetisme emocional”. És per aquest motiu que és convenient insistir en la importància de l'educació emocional a les escoles, instituts i centres psicopedagogics entre d'altres, ja que alguns dels beneficis són la millora de l'autoestima i la confiança en sí mateixos.