Reflexions en relació al debat

En aquesta entrada faré referència a les qüestions exposades al debat, tant pel que fa a les meves propostes com a les respostes i opinions de les meves companyes. En primer lloc, m'agradaria dir que ha estat un debat molt interessant, ja que tots hem pogut exposar preguntes envers les nostres experiències viscudes, i alhora els demés intercanviar diferents opinions. La qual cosa ens fa enriquir-nos com a professionals al tindre en compte altres punts de vista diferents als nostre. 

La primera questió que hem plantejo fa referència a la família, ja que m’agradaria reflexionar sobre la figura de la família a la sessió psicopedagògica. Així doncs la proposta és: “Creieu adient que la família entri a formar part de la sessió psicopedagògica? O pel contrari penseu que és millor centrar-se únicament en l'infant o el jove i després un cop acabat la sessió comunicar a la família què s'ha realitzat?”

Doncs, envers aquesta pregunta alguns companys han opinat que és molt important que la familia participi en el treball psicopedagògic, ja que el treball que es fa a l'escola ha d'anar lligat amb el que es fa casa, és a dir tant l'àmbit educatiu com el familiar han d'anar coordinats. Tot i que els els pares han d'estar informats en tot moment del que es fa a les sessions psicopedagògiques, i a més poden col.laborar en el procès, encara que no sempre han de tenir un paper actiu. En canvi d'altres companys, han opinat que a vegades sense cap presencia familiar els psicopedagogs poden connectar més amb l'alumne, ja que davant de la família pot no verbalitzar tota la seva problemàtica.

La segona proposta que plantejo, tracta de si es tenen en compte les emocions en les intervencions psicopedagògiques.  Ja que a vegades l'educació emocional en general no es té molt en compte en les pràctiques educatives diàries, ni tampoc quan s'ha de realitzar una intervenció psicopedagògica. La qual cosa, penso que és un error ja que és de gran rellevància treballar amb els infants l'educació emocional, ja que d'aquesta manera desenvolupen la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres. Així doncs la meva proposta de debat és: "Creieu que es tenen prou en compte les emocions per treballar, educar i formar als nens, i més concretament en les intervencions psicopedagògiques?".

Els companys opinen que actualment els mestres ens estem inican en l'educació emocional, i per tant hem de conscienciar que cal educar emocionalment, ja que l'educació emocional com un aspecte important de l'orientació psicopedagògica per a la prevenció i el desenvolupament. El sistema educatiu tradiciona s'ha centrat principalment en el desenvolupament cognitiu, i ha prestat poca atenció al desenvolupament emocional. En canvi si ens fixem en l'anàlisi de la societat actual permet entreveure que molts dels problemes amb que es troben les persones, i en particular els adolescents i joves, tenen molt a veure amb el “analfabetisme emocional”. És per aquest motiu que és convenient insistir en la importància de l'educació emocional a les escoles, instituts i centres psicopedagogics entre d'altres, ja que alguns dels beneficis són la millora de l'autoestima i la confiança en sí mateixos.