Sessió psicopedagògica: el Club de Lectura

En aquesta entrada us vull explicar com és la realització d’una sessió psicopedagògica al centre psicopedagògic on estic realitzant les pràctiques.

Contextualització:  la sessió és va realitzar amb un infant que realitza sisè de primària, el qual té altes capacitats i recentment ha canviat d’una escola pública a una escola concertada. 
Objectius generals: l’objectiu general de les seves sessions psicopedagògiques, es basen en realitzar-ne un seguiment del seu aprenentatge durant el curs, a més de proposar-li la realització d’activitats complementàries. 
Objectius de la sessió: motivar a l’alumne a través d’una proposta d’activitat complementària.
Desenvolupament de la sessió:

La psicopedagoga, en primer lloc li fa preguntes per sapiguer com s’està adaptant a la nova escola, a més de revisar la organització de l’agenda, i l’arxivador de la classe.

Seguidament li proposa una activitat complementària que es dura a terme al centre, la qual és la creació d’un Club de Lectura. En aquest cas, la psicopedagoga li ofereix a l’infant ser el coordinar d’aquest, ell va acceptar encantat, i la qual cosa fa que ell hagi de realitzar diferents tasques:

1-Pensar un nom pel club de lectura, a més d’organitzar la creació d’aquest.

2-Triar dos llibres, un en català i un altre en castellà, els quals s’aniran llegint els diferent components del club.

3-Programar les activitats complementàries (reunions, sortides, etc)

4-Iniciar els comentaris dels llibres, és a dir el coordinador del club és el que primer es llegeix el llibre i va anotant en post-its diferents comentaris que cregui adients. Per exemple: aquesta part m’ha agradat molt!

5-Preparar el material per la trobada final. Per exemple. és pot realitzar un punt llibre o un mural amb imatges dels personatges dels llibres.

6-Fer de moderador en reunions i debats on-line.

7-Anotar en un diari noves idees, propostes, millores, valoracions...

Recursos utilitzats: per tal de començar a buscar llibres pel club es va realitzar una cerca per Internet en diferents pàgines, entre les quals hi destaca la següent:

http://www.quellegeixes.cat/splash/splash.php

Valoració de la sessió: personalment,  em sembla molt beneficiós la realització d’activitats complementàries com en aquest cas un club de lectura. Però sobretot basant-nos en l'infant de la sessió psicopedagògica, el qual té altes capacitats, penso que la realització d'aquesta activitat farà desenvolupar encara més la seva creativitat, a més de potenciar altres aspectes com la lectoescriptura, la organització de les tasques, i la seva autonomia, entre d'altres. 

Tranquils i atents com una granota. La meditació per als nens amb pares.

En aquesta entrada, m'agradaria fer referència a a un llibre, el qual la psicopedagoga del centre de pràctiques ha utilitzat en diferents sessions pedagògiques, el qual s'anomena "Tranquils i atents com una granota" La Meditació Per Als Nens...Amb Pares, de l'autora Eline Snel.

Es tracta d'un llibre el qual inclou un CD amb 11 meditacions guiades per tal de realitzar diferents sessions, entre les quals destaquen: “El botó de pausa: exercici per no reaccionar immediatament” o “La fàbrica de les preocupacions: com manejar pensaments repetitius”.

Actualment els infants solen mostrar-se dispersos, inquiets o angoixats, alguns els hi costa agafar la son o d'altres estan realment estressats. Doncs, aquest llibre tracta de com podem ajudar a calmar-los i relaxar-se, i també com aconseguir que es concentrin en les tasques. La meditació és una eina que pot aportar beneficis immediats en els infants, ja que ofereix exercicis breus i simples que els infants de 5 a 12 anys podran portar a terme de forma diària. 

L'autora és una terapeuta holandesa, que ha desenvolupat un mètode de meditació específic per a infants, ha basat les seves tècniques en el mètode mindfulness, desenvolupat per Jon Kabat-Zinn. Els resultats mostren que els infants que practiquen aquests exercicis dormen millor, estan més concentrats alhora que se senten més segurs.

Pel que fa a la meva opinió en relació aquest llibre, penso que pot ser molt beneficiós realitzar meditació amb els infants, i amb l'ajuda d'aquest llibre és molt més fàcil ja que les explicacions estan molt ben fetes, i les sessions de meditació tenen la duració ideal per tal que els infants no es cansin. A continuació podeu sentir una de les 11 meditacions guiades del llibre: 

Autisme

Durant la realització d'aquest blog estic publicant entrades en relació als diferents casos que estic veient al centre psicopedagògic on realitzo les pràctiques. Avui m'agradaria fer referència a l' autisme, o més concretament als Trastorns de l’Espectre Autista, ja que inclouen una sèrie d’alteracions en diferents graus però amb característiques en com. 

Les seves característiques principals són  segons DSM-IV de l’American Psychiatric Association:

– Dificultats qualitatives importants de relació i comunicació (en conductes verbals i no verbals, en la interacció social, en les relacions amb els altres, falta de reciprocitat emocional, …).

– Alteracions en la comunicació i el llenguatge (retard o absència de desenvolupament de llenguatge oral, ús estereotipat o repetitiu del llenguatge, …)

– Manca de flexibilitat mental i del comportament (rutines o rituals específics i no funcionals, estereotípies motrius repetitives per exemple sacsades de mans, …).

Una altra característica que ens ajudarà a detectar-lo serà que abans dels tres anys s’han d’haver produït retards o alteracions en alguna d’aquestes àrees: interacció social, ús comunicatiu del llenguatge o joc simbòlic. 

Al centre on estic fent les pràctiques s'han centrat en treballar tres àmbits amb infants o joves que tenen autismes, aquests són: la comprensió, l'explicació i l'educació. 

En primer lloc és important fer entendre a la població en general com és el mon intern de les persones amb autisme, a més de realitzar una explicació a nivell mèdic, és a dir el autsime té un origen genètic i biològic i per últim cal un compromís ferm per tal d’arribar a facilitar els seus aprenentatges i desenvolupaments partint de les seves dificultats de comunicació, relació i empatia, però tenint en compte totes les seves potencialitats.

Síndrome de Tourette

Durant la meva estada al centre de pràctiques estic tractant amb diversos infants o joves amb diferents síndromes o trastorns, en concret avui m'agradaria fer referència al Síndrome de Tourette.

El Síndrome de Tourette és un trastorn neurológic i crónic, encara que la intensitat dels seus síntomes és variable. La causa d'aquest trastorn és genética, encara que el seu patró d'herència és incert. És caracteriza per la producció de tics motors i vocals crónics, aquests augmenten per causa de l'estrés, l'ansietat o el cansanci, i disminueixen durant activitats que requereixen concentració.

Tipus de tics:

TICS MOTORS

SIMPLES: Pestañear, moure el cap,sacudir els braços.

COMPLEXOS: Saltar, tocar objectes o persones, doblar o retorçar el cos.


TICS VOCALS

SIMPLES: Cridar, aclararse la gola, fer sorolls.

COMPLEXOS: Repetir paraules o sons, fer sorolls d'animals, o dir paraules o frases inacceptables socialment.

Les persones amb aquest síndrome o trastorn tenen una intel·ligència normal, a vegades superior a la media, tot i que durant la infància poden tindre dificultats d'aprenentatge a l'escola degut als tics o altres trastorns associats. Els trastorns associats més freqüents són: el Trastorn Obsesiu-Compulsiu i el Trastorn per Déficit d'Atenció amb Hiperactivitat. També poden apareixer trastorns de la son, problemes de conducta, depressió o ansietat.

Pel que fa al tractament, cal dir que no en tots els casos es necessita, només quan els tics o trastorns associats interfereixen a la vida quotidiana de la persona que ho pateix. El tractament més eficaç té dos vessants: per una banda hi ha medicaments que disminueixen els tics, i per una altra banda la terapia psicològica que intervé en aspectes com l'estres, l'ansietat, les dificultats d'aprenentatge, problemes de conducta, i l'impacte psicosocial del síndrome en la persona afectada i en la seva família.

Projecte CARTA

Tal com he comentat en altres entrades, el centre psicopedagògic on realitzo les pràctiques a més d'oferir serveis psicopedagògics, reforç escolar, o tècniques d'estudi entre d'altres, realitza diferents projectes com el projecte Elabora't o Nens en moviment esmentats amb anterioritat. 

Però, ara m'agradaria fer referència al projecte CARTA, el qual consisteix en apropar als infants una nova manera de comunicar-se, la qual és escriure cartes, ja que aquest costum s'ha perdut degut a les noves tecnologies, en l'actualitat utilitzem molt més per comunicar-nos entre nosaltres el correu electrònic o el móvil que les cartes tradicionals. És per això que volen que els infants aprenguin noves maneres de comunicar-se i relacionar-se, encara que aquest mètode és antic per ells resultarà nou, ja que segurament pocs l'han utilitzat. 

Per tal de posar en pràctica aquest projecte, des de la direcció del centre es va passar una nota informativa a les famílies, explicant el projecte a més d'un document d'autorització per als més petits. Llavors el primer mes va ser el centre psicopedagògic qui va enviar la primera carta, i a partir d'aquí aquells infants o joves que haguessin rebut la carta a la seva bústia de casa ja formen part del projecte. Encara que també van poder participar infants o joves que no assisteixen al centre, però en aquest cas ells eren els que havien de fer arribar la primera carta adjuntant les seves dades personals, per tal de saber on fer-los arribar la resposta de la següent carta. Amb aquest projecte es treballaran diferents aspectes com pot ser millorar la lectoescriptura, la cal·ligrafia, i l'ortografia, a més potencia la imaginació i creativitat i per últim fa que els infants passin temps en família, ja que poden escriure la carta de manera individual o col·lectiva amb tota la família. 

Tot i que hi ha condicions per a participar en el projecte, entre les quals destaquen que les cartes han d'estar escrites a mà, encara que pot ser en l'idioma que vulguin han de ser creatives, i al remitent ha de constar el nom de la persona que ha escrit la carta, per exemple tots els membres de la família o un de sol. Finalment, quan es va acabar el projecte el centre va premiar a través d'un jurat la carta més original, divertida, diferent, interessant entre d'altres, i aquest va rebre un premi relacionat amb el projecte. 

Reflexions en relació al debat

En aquesta entrada faré referència a les qüestions exposades al debat, tant pel que fa a les meves propostes com a les respostes i opinions de les meves companyes. En primer lloc, m'agradaria dir que ha estat un debat molt interessant, ja que tots hem pogut exposar preguntes envers les nostres experiències viscudes, i alhora els demés intercanviar diferents opinions. La qual cosa ens fa enriquir-nos com a professionals al tindre en compte altres punts de vista diferents als nostre. 

La primera questió que hem plantejo fa referència a la família, ja que m’agradaria reflexionar sobre la figura de la família a la sessió psicopedagògica. Així doncs la proposta és: “Creieu adient que la família entri a formar part de la sessió psicopedagògica? O pel contrari penseu que és millor centrar-se únicament en l'infant o el jove i després un cop acabat la sessió comunicar a la família què s'ha realitzat?”

Doncs, envers aquesta pregunta alguns companys han opinat que és molt important que la familia participi en el treball psicopedagògic, ja que el treball que es fa a l'escola ha d'anar lligat amb el que es fa casa, és a dir tant l'àmbit educatiu com el familiar han d'anar coordinats. Tot i que els els pares han d'estar informats en tot moment del que es fa a les sessions psicopedagògiques, i a més poden col.laborar en el procès, encara que no sempre han de tenir un paper actiu. En canvi d'altres companys, han opinat que a vegades sense cap presencia familiar els psicopedagogs poden connectar més amb l'alumne, ja que davant de la família pot no verbalitzar tota la seva problemàtica.

La segona proposta que plantejo, tracta de si es tenen en compte les emocions en les intervencions psicopedagògiques.  Ja que a vegades l'educació emocional en general no es té molt en compte en les pràctiques educatives diàries, ni tampoc quan s'ha de realitzar una intervenció psicopedagògica. La qual cosa, penso que és un error ja que és de gran rellevància treballar amb els infants l'educació emocional, ja que d'aquesta manera desenvolupen la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres. Així doncs la meva proposta de debat és: "Creieu que es tenen prou en compte les emocions per treballar, educar i formar als nens, i més concretament en les intervencions psicopedagògiques?".

Els companys opinen que actualment els mestres ens estem inican en l'educació emocional, i per tant hem de conscienciar que cal educar emocionalment, ja que l'educació emocional com un aspecte important de l'orientació psicopedagògica per a la prevenció i el desenvolupament. El sistema educatiu tradiciona s'ha centrat principalment en el desenvolupament cognitiu, i ha prestat poca atenció al desenvolupament emocional. En canvi si ens fixem en l'anàlisi de la societat actual permet entreveure que molts dels problemes amb que es troben les persones, i en particular els adolescents i joves, tenen molt a veure amb el “analfabetisme emocional”. És per aquest motiu que és convenient insistir en la importància de l'educació emocional a les escoles, instituts i centres psicopedagogics entre d'altres, ja que alguns dels beneficis són la millora de l'autoestima i la confiança en sí mateixos. 

Mi primer libro de terapia

En aquesta entrada m'agradaria fer-vos referència al llibre "Mi primer libro de terapia" el qual és un llibre pedagògic, destinat a facilitar que els infants amb edats entre 4 i 10 anys entenguin i acceptin el procès de teràpia. Ja que a través d'imatges es dóna resposta a  preguntes, dubtes o temors que normalment es plantegen els infants i els seus pares, a més genera una actitud positiva davant les sessions de teràpia i també cap a la tasca del terapeuta. És un instrument que pot ser de molta ajuda pels pares, terapeutes, aixi com també molt tranquil·litzador cap a l'infant, el qual el pot llegir ell sol o bé amb l'ajuda dels pares o terapeutes. 

Com a conclusió, m'agradaria dir que trobo molt interessant la utilització d'aquest llibre, ja que pot ajudar a superar  inquietuds que l'infant tingui tant a l'inici com al final del tractament, com per exemple inquietuds entorn la figura del terapeuta, en què consisteixen les sessions, etc. Per això al llibre es fa referència a:

• coses que fa l'infant i que poden ser indicatives de l'existència d'algun problema
• qui remet a l'infant per començar la teràpia
• la confidencialitat del terapeuta
• la consulta i els materials utilitzats
• jocs que es realitzen durant la teràpia
• com va millorant el nen
• acabament teràpia