Aprofitant que durant la meva estada al centre de pràctiques estic tractant amb alumnes amb altes capacitats m'agradaria fer una entrada en relació aquest tema.
Tindre altes capacitats no és només tindre un coeficient intel·lectual alt, sinó que és una condició complexa que sol ser desconeguda, per aquest motiu vull explicar més especificament de que es tracta.
Els infants amb altes capacitats intel·lectuals presenten característiques diferents en relació a les seves capacitats personals, els seus interessos, la seva creativitat, el ritme d'aprenentatge, la motivació i el seu compromís amb les tasques. És per això que, necessiten una atenció individualitzada adaptada a les seves necessitats, que estimulin i potenciin un desenvolupament equilibrat, tant en l'àmbit cognitiu com en el emocional i social. El paper de la família és fonamental tant pel desenvolupament al màxim de les seves potencialitats com per aconseguir un desenvolupament integral.
La definició d'altes capacitats no està consensuada entre tots els professionals, ja que en les diferents teoríes i explicacions ha anat variant i evolucionant al llarg del temps. Encara que en totes les definicions està inclos el concepte d'intel·ligència, ha anat canviant la seva importància.
Una de les teoríes més acceptades en l'actualitat és la teoría dels tres anells de Renzulli (1978) que defineix al nen amb altes capacitats com aquell que posseix tres trets fonamentals:
-Una capacitat intel·lectual superior a la mitjana.
-Una alta dedicació a les tasques.
-Una alta creativitat.
Algunes de les necessitats que tenen són: necessiten que el seu entorn sigui afectiu per tal de ser acceptats tal i com són, han de poder coneixer-se asi mateixos per conèixer també les seves dificultats, a més han de tindre un ambient social de respecte i comprensió per tal de poder-los estimular, i per últim el seu entorn ha de dinàmic i flexiu.



