Conclusions finals

Pel que fa al meu aprenentatge, cal dir que en primer lloc s’ha basat en l’observació de diferents sessions psicopedagògiques de forma individualitzada amb els infants, i també en diferents reunions amb  la psicopedagoga i directora del centre, en les quals podíem intercanviar opinions a més d’explicar-me alguns casos de manera més concreta.

El fet de desenvolupar el rol d’observadora m’ha proporcionat conèixer diferents casos, tots i cada un d’ells totalment diferents amb diversos tipus de dificultats, trastorns, o síndromes. En les últimes setmanes, el rol d’observadora ha passat paulatinament a ser un rol més actiu, i realitzar diferents activitats amb diversos infants.

Gràcies aquestes pràctiques, he pogut conèixer més el context d’intervenció, la figura del psicopedagog, les funcions i finalitats a més de tasques o activitats que es realitzen al centre. Així com adquirir experiència, desenvolupar cada cop més autonomia, i confiança en mi mateixa.

M’agradaria destacar el fet que el centre intenta mantenir una bona relació de comunicació amb la família i el centre escolar on acudeix l’alumne, per tal d’anar tots a una i realitzar un treball en equip basat en la col·laboració, coordinació i cooperació. Així com també, m’agradaria destacar la diversitat de projectes que es realitzen al centre, o s’han realitzat, ja que com més diversitat d’activitats més enriquidor serà l’aprenentatge.

Pel que fa a la creació i desenvolupament del blog, m’agradaria destacar que poc a poc he aconseguit utilitzar més eines incorporant imatges, vídeos, enllaços, o la creació d’etiquetes.  El meu blog està classificat per etiquetes les quals són:

1. Presentació
2. Contextualització
3. Centre de pràctiques
4. Projectes del centre
5. Casos del centre
6. Reflexions
7. Coordinacions
8. Sessions psicopedagògiques
9. Proves psicopedagògiques
10. Models psicopedagògics
11. Elaboració del pla d'intervenció
12. Llibres d’interès
13. Bibliografia, i webgrafia
14. Conclusions

Penso que la realització d’aquest és molt enriquidora, i he pogut aprendre a utilitzar un blog de manera més eficient. M’agradaria que poguéssiu reflexionar com ho he fet jo, amb el contingut de l’entrada del següent blog:

https://blogestores.wordpress.com/2007/01/21/%C2%BFy-para-que-quiero-yo-un-blog-si-no-tengo-nada-que-decir/

Es a dir, es qüestiona la creació d’un blog, sinó tenim res important a dir, però un blog s’ha d’entendre com un lloc de creació i expressió personal, el qual és un instrument professional de comunicació i actualització. Com a mestra d’educació infantil, penso que és de gran rellevància la creació d’un blog, on els mestres puguin explicar les diferents activitats realitzades a l’escola i poder estar en contacte continu amb la família realitzant un feedback mitjançant missatges al blog.  A més de poder ser un lloc on donar assessorament, orientació o informació d’eines a les famílies.

En definitiva, penso que aquest període de pràctiques ha fet que creixi tant personalment com professionalment, i ho podré seguir fent-ho al següent període de pràctiques, en el qual com ja explicat anteriorment la meva intervenció psicopedagògica es basarà en les intel·ligències múltiples, proposades per Howard Gardner. 

Models psicopedagògics emprats

Els models psicopedagògics que es posen a la pràctica al centre psicopedagògic on realitzo les pràctiques, són els següents:

1.      Aprenentatge significatiu (Ausubel)

2.      Teoria Sociocultural (Vigotsky)

3.      Constructivisme (Piaget)

Aquestes tres teories de l’aprenentatge, són les més treballades al centre, ja que es parteix dels coneixements previs, es construeix coneixement de manera espontània gràcies a la interacció amb el medi mitjançant processos d’assimilació i acomodació, a més l’aprenentatge es produeix de fora a dins.

Pel que fa a la teoria de l'aprenentatge verbal significatiu: cal dir que es té en compte els coneixements previs dels alumnes, per fer-los servir com a base i referència per als nous coneixements que es volen ensenyar. D’aquesta manera els alumnes creen xarxes de coneixement i enriqueixen els seus esquemes. Això possibilita un aprenentatge significatiu que no s’oblida amb el pas del temps i que afavorirà la motivació i les ganes d’aprendre dels alumnes.

Teoria genètica, o constructivista: es basa en utilitzar activitats que donin a l'alumne un paper actiu, que li permeti interactuar amb els continguts de forma que els reconstrueixi per ell mateix. Aquestes activitats han de possibilitar el conflicte on l’alumne hagi de reequilibrar els seus esquemes, mitjançant els processos d’acomodació i assimilació.

Teoria sociocultural: permet identificar el nivell de desenvolupament real i el potencial de cada alumne i activar la zona de desenvolupament pròxim. L’organització de les classes ha d’anar dirigida a l’assoliment, per part de cada alumne, del nivell de desenvolupament potencial. Donar molta importància al component social i al treball cooperatiu.

Penso que aquestes teories de l’aprenentatge són molt positives pels alumnes, perque  es té en compte els coneixements previs i deixa de banda l’aprenentatge memorístic. També, cal destacar la importància de la zona de desenvolupament pròxim de Vigotski, la qual podem definir com la diferència que existeix entre allò que un alumne pot fer o aprendre ell tot sol i allò que pot fer o aprendre amb l’ajuda dels altres. Cal tenir en compte totes les teories del desenvolupament i l’aprenentatge ja que es complementen entre elles. 

Sessió psicopedagògica: Síndrome de Tourette

A continuació, us explico la realització d’una sessió psicopedagògica, la qual es centra amb una alumne amb el síndrome de Tourette.

Contextualització:  la sessió és va realitzar amb una alumne de 4º de primària, la qual està diagnosticada amb TDAH, i Síndrome de Tourette, explicat amb anterioritat a altres entrades.

Objectius generals:  donar suport psicològic per integrar la seva síndrome al dia a dia, a nivell individual i familiar, treballar les emocions i conductes adaptatives a més d'oferir atenció psicopedagògica.

Objectius de la sessió: el principal objectiu de la sessió, es posar en comú amb l’alumne els resultats de la realització el BASC, sistema d’avaluació multimètode multidimensional que mesura nombrosos aspectes del comportament i la personalitat, incloses dimensions tan positives (adaptatives) com negatives (clíniques).

Desenvolupament de la sessió: La psicopedagoga, explica a l’alumne que a continuació li exposarà els resultats de la prova BASC, feta amb anterioritat. El resultats dels quals són; en primer lloc presenta una actitud negativa cap a l’escola en grau mitjà-alt, tot i així presenta una actitud correcta vers el professorat. Seguidament els resultats mostren que té un nivell d’estrès social elevat, segurament degut a les dificultats d’aprenentatge que presenta. Pel que fa a les escales adaptatives, presenta un índex molt baix en referència a les relacions interpersonals, i una baixa confiança en sí mateixa. Per acabar, es comenta amb l’alumne que li han semblat els resultats i si està d’acord. D’aquesta manera es fa un treball de reflexió sobre els aspectes que ha de millorar.

Recursos utilitzats: en aquesta sessió s’ha utilitzat un sistema d’avaluació de la conducta d’infants i adolescents (el seu àmbit d’aplicació és dels 3 als 18 anys), anomenat BASC. El nom original és BASC. Behavior Assessment System for Children. La finalitat d’aquest és avaluar una amplia gama de dimensions patològiques (problemes conductuals, trastorns emocionals, problemes de personalitat, etc..) i també dimensions adaptatives (habilitats socials, lideratge...), que poden resultar útils per conèixer a la persona.

Valoració de la sessió:

Pel que fa a la meva opinió, envers la sessió psicopedagògica penso que resulta molt positiu comentar els resultats d’una prova amb l’alumne en qüestió, ja que molts cops només es comenta amb la família o els professionals implicats i no amb la persona que se li han passat les proves. D’aquesta manera, l’alumne sap en quins aspectes ha de millorar, i pot ser una manera de donar-li confiança ja que es comenta amb ell tot el que s’està treballant. 

Sessió psicopedagògica: EVAMAT

A continuació, us explico la realització d’una sessió psicopedagògica, en la que vaig poder participar.

Contextualització:  la sessió és va realitzar amb una alumne de 5º de primària, aquesta és germana d’una altre alumne del centre, i els pares demanen un reforç escolar en l’àrea de matemàtiques.

Objectius generals: l’objectiu general de les seves sessions psicopedagògiques, es basaran en realitzar-ne un reforç escolar en matemàtiques, a més de ensenyar tècniques d’estudis, realització d’esquemes, etc.

Objectius de la sessió: el principal objectiu de la sessió, es mantindre un primer contacte amb l'infant, a més de saber el seu nivell de matemàtiques a través de la realització d’una prova anomenada EVAMAT.

Desenvolupament de la sessió:

La psicopedagoga, en primer lloc li fa preguntes per saber com li va en general a l’escola, quines són les seves dificultats en l’àrea de matemàtiques o si en té dificultats en alguna altre àrea. Seguidament, realitzen un seguiment de tot el temari de matemàtiques que l’alumne ha fet fins ara, per saber quines dificultats té. A continuació, la psicopedagoga, i directora del centre em proposa anar a una altre aula, per tal de repassar més detingudament el temari dut a terme, per tal de realitzar diferents esquemes per un examen que ha de realitzar l'alumne a l'escola. I també, començar a realitzar les bateries EVAMAT, aquest és un instrument de recollida d’informació relativa a la competència matemàtica bàsica.

Recursos utilitzats: en aquesta sessió s’ha utilitzat l'EVAMAT, una prova per valorar el desenvolupament aconseguit en la competència matemàtica, establerta en el currículum en cada nivell escolar. No són Test d’aptituds, sinó instruments d’avaluació educativa que pot utilitzar qualsevol docent o responsable escolar per conèixer aquest desenvolupament en qualsevol alumne, grup o institució.

Les bateries EVAMAT es proposen aportar informació rellevant respecte a les següents variables avaluades per les diferents proves: Numeració (coneixement dels nombres, coneixement del sistema decimal i coneixement de tipus de nombres), Càlcul (conceptualització de les operacions, procediments de càlcul i estratègies de càlcul), Geometria, Tractament de la Informació i de l'Atzar i Resolució de Problemes.

La correcció pot fer-se de forma manual o mecànica a través del programa informàtic *PIBEMAT (programa Informàtic de les Bateries *EVAMAT). S’obté la puntuació directa en cada subprova i es converteix en percentils, amb els quals es pot elaborar de forma gràfica el perfil matemàtic de l’alumne.
Valoració de la sessió: en primer lloc, m'agradaria destacar l'autonomia que gràcies a la psicopedagoga i directora del centre estic desenvolupant al llarg de les pràctiques, ja que puc realitzar petites intervencions, com l'ha d'aquesta sessió, ja que fins fa poc el meu rol principal era el d'observadora. En relació a la sessió psicopedagògica voldria dir, que em sembla molt positiva la realització de les Bateries EVAMAT, ja que ens donen molta informació del perfil matemàtic de l'alumne, ja que és un àrea a vegades molt complicada pels alumnes. 
A continuació us deixo l'enllaç on es mostra la prova completa que es va passar a l'alumne: 

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxwb3J0YWZvbGlvY2Fyb2NhY2VyZXN8Z3g6NmJjMmM2M2ZiNWJiYmIwYw

Intel•ligències múltiples

Com, ja s’està acabant el Pràcticum I, ens hem de centrar en la PAC 3, i realitzar el pla d'actuació de la intervenció psicopedagògica. En el meu cas, he pensat de realitzar les diferents sessions psicopedagògiques en relació a les intel·ligències múltiples, degut a que m'he trobat amb diferents casos en el centre on realitzo les pràctiques, infants que diuen que no són bons en cap àmbit. És per aquest motiu, que el meu projecte es centrarà en les intel·ligències múltiples, el qual ha estat consensuat i valorat amb la meva tutora de pràctiques.

Tradicionalment s’havia considerat que la intel·ligència era un element únic, valorat a través d’una puntuació, el CI (Coeficient Intel·lectual).

Actualment els estudis més recents, iniciats per Howard Gardner, ens indiquen que hi ha diversos tipus d’intel·ligència que tots tenim desenvolupats en major o menor grau. És a través de la combinació d’aquestes intel·ligències que som més competents en unes tasques o en altres.

• Quines són?
• Intel·ligència Lingüística: Capacitat especial cap al llenguatge escrit i parlat, capacitat per aprendre idiomes i fer servir el llenguatge per assolir determinats objectius. Es pot trobar especialment potenciada en escriptors, poetes, advocats, oradors, periodistes, … 
• Intel·ligència Logicomatemàtica: Capacitat d’analitzar problemes d’una manera lògica, de realitzar operacions matemàtiques i dur a terme investigacions d’una manera científica. Desenvolupada en matemàtics, científics, enginyers, comptables, …
• Intel·ligència Cinestèsica-Corporal: Capacitat de fer servir parts del propi cos o la seva totalitat per tal de resoldre problemes o crear productes. Molt present en ballarins, actors, artesans, esportistes, … 
• Intel·ligència Musical: Capacitat d’interpretar, compondre i apreciar pautes musicals. En compositors, músics, mestres, … 
•  Intel·ligència Visual-Espacial: Capacitat de reconèixer i manipular pautes en diferents espais. Pilots, escultors, arquitectes, decoradors, cirurgians, … 
•  Intel·ligència Naturalista: Capacitat per observar i entendre el món natural.Exemples com biòlegs, forestals, veterinaris, …
•  Intel·ligència Interpersonal: Capacitat per entendre les intencions, motivacions i desitjos dels altres, facilitant el treball en grups de persones. Exemples com psicòlegs, venedors, mestres, metges, …
•  Intel·ligència Intrapersonal: Capacitat de comprendre’s a un mateix, de crear-se un model fidel de si mateix i fer servir aquesta informació per regular la pròpia vida.Per exemple filòsofs, religiosos, … 

La nova perspectiva de les intel·ligències múltiples  obre un gran ventall de possibilitats per poder treballar a partir d’una educació molt més individualitzada. Sabem que no tothom aprèn de la mateixa manera, ni té els mateixos interessos i motivacions, així que és imprescindible poder-nos adaptar a les característiques de cada infant per tal que l’educació sigui realment exitosa. Aquest és el futur cap a on hem d’encaminar tot el nostre treball.

A continuació us deixo un video molt interessant, en el qual Eduard Punset entrevista a Howard Gardner, degut al reconeixement internacional, gràcies al premi Princep d'Astúries de Ciències Socials de 2011. 

Coordinacions centre-escola-família

En el centre psicopedagògic, en el qual estic realitzant les pràctiques, la directora del centre en primer lloc realitza una reunió inicial amb els pares o tutors legals del infants o joves els quals començaran anar al centre. Per tal de conèixer a l’infant, saber quines dificultats d’aprenentatge té, si té algun trastorn, o sospiten que el pot tindre, etc. 

I després en cada sessió psicopedagògica hi ha un feedback amb la família, per tal d’explicar el que s’ha realitzat o si ha passat alguna cosa important a comentar. En alguns casos, si es creu convenient es pot concertar una cita amb els pares per poder posar en comú les diferents opinions en relació les millores de l'alumne. 

En referència a la relació que hi ha entre el centre psicopedagògic i l’escola, cal dir que la tutora del centre a principi de curs, o quan l'infant comença al centre, realitza una tutoria amb el tutor de l’escola per poder conèixer més a l'infant. Aquesta tutoria, sempre es realitza amb el consentiment dels pares, ja que pot ser que no estiguin d’acord. També, en segons quines ocasions, la directora del centre pot demanar una altre tutoria per posar en comú les diferents opinions en relació a les propostes de millora de l’alumne. Per últim dir, que en alguns casos hi ha un feedback amb l’escola a través de notes a l’agenda dels alumnes, per explicar quines evolucions i millores estan observant en l’alumne. 

Pel que fa a la meva opinió, penso que és molt important mantindre una relació de comunicació flüida tant amb l'escola, com amb la família per tal de poder anar tots a una. Es a dir, la relació que s'ha d'establir ha de ser de col·laboració, cooperació i coordinació ja que d'aquesta manera els aprenentatges tant de l'escola, com del centre psicopedagògic tenen continuitat a l'àmbit familiar i a més hi haurà una millora del rendiment escolar, degut al treball en equip dels diferents professionals i de la família. 

Reflexions sobre els projectes del centre (II)

En aquesta entrada, m’agradaria seguir compartint les meves reflexions i opinions en relació als diferents projectes que es realitzen al centre o tenen previsió de realitzar-se.

En primer lloc, pel que fa al projecte CARTA, el qual penso que és molt interessant ja que el seu objectiu principal és que el infants coneguin una nova manera de comunicar-se, encara que aquesta no sigui nova, sinó més bé tot el contrari es tractar de recuperar una vella costum. Ja que actualment estem en contacte amb altres persones, a través del telèfon mòbil, correu electrònic o les xarxes socials, i les cartes han quedat antiquades. A més a través d’aquest projecte es treballa la lectoescriptura entre d’altres aspectes com poden la imaginació o creativat. 

En segon lloc, vull fer referència a un projecte que es posarà en marxa en breu al centre, El Club de Lectura, el qual es tracta de realitzar una activitat d’animació a la lectura que té com a finalitat potenciar la imaginació i la creativitat, a més de millorar el lèxic i les formes d’expressió a través de dinàmiques grupals. També es treballaran les habilitats socials i la comunicació. Aquest nou projecte penso que és molt positiu pels infants i joves del centre, perquè molts d’ells no els agrada llegir o simplement pensen que és avorrit i prefereixen veure la televisió o jugar a l’ordinador, i d’aquesta manera coneixeran un nou món, el de la lectura.

I per acabar, no és tracta exactament d'un projecte sinó d'una activitat complementària que han realitzat tots els alumnes que acudeixen al centre. Es tractava d'escollir tres enganxines d'entre moltes que n'hi havia, i enganxar-les en un full en blanc, a partir de les imatges de les enganxines havien d'inventar una història. Aquesta activitat penso que és molt divertida, ja que tant els alumnes com els professionals que hi treballen al centre, van poder llegir les diferents històries dels alumnes perque les van enganxar a la paret. D'aquesta manera es fomenta la creativitat, la imaginació a més de treballar la lectoescriptura, nou vocabulari i lèxic.